Memory fet a mà

Ens agradaria molt que ens poguéssim trobar i jugar tots junts, però mentre no puguem us seguirem portant propostes d’activitats per jugar a casa i passar una bona estona junts.

Amb aquest fred, no podem passar tanta estona al parc i al carrer com ens agradaria, i ens hem de quedar a casa i utilitzar la imaginació per anar trobant idees.

És fàcil caure en el recurs de les pantalles, com alguns ens heu dit que us ha preocupat aquest nadal, però recordeu que els més petits de dos anys no haurien de passar cap estona i els majors de dos anys un temps limitat d’entre una i dues hores. 

Avui, us proposem fer el vostre propi joc del memory.

¿Què és el memory?

Es tracta del típic joc de trobar parelles entre una sèrie de cartes disposades sobre la taula cap per avall, en funció de l’edat utilitzarem més o menys parelles.

¿Quan començar a jugar al memory amb els nens?

Podem començar a jugar al memory amb nens molt petits, a partir dels 18-20 mesos podem començar a introduir el joc sense esperar que surti bé a la primera. Ja amb 24 mesos veurem com la seva capacitat d’atenció i memòria va augmentant i pot començar a trobar les seves primeres parelles en un memory senzill. Mai és massa aviat per introduir aquest tipus de joc, però això sí, quan vegis que es cansa o s’avorreix és millor deixar-ho que forçar-lo a jugar.

Les cartes les podem fer amb allò que els interessi més als vostres petits, o bé amb dibuixos fets amb paper o cartró i colors: d’animalons, de colors, d’uns dibuixos animats que els hi agradi o bé amb fotografies que pugueu imprimir: dels vostres familiars, d’amics… les opcions són infinites.

Quan els nens van fent grans podem anar aumentant el nombre de parelles disposades a la taula.

Per què és bo jugar al memory?

– Jugar al memory afavoreix els processos cognitius bàsics: percepció, atenció i memòria.

– Ajuda i afavoreix que els nens se centrin en una activitat, és a dir que es concentrin en el que estan fent.

– Fomenta el desenvolupament de la llengua oral, ja que ens permet utilitzar vocabulari nou en relació a el conjunt d’imatges que estem utilitzant en el memory.

– Ajuda a treballar l’acceptació de la frustració quan els nens perden.

Vacances de Nadal

Bon dia famílies!!! ❄️

Us informem que el SOAF (Servei d’orientació i acompanyament familiar) farà vacances des del 24 de desembre fins l’11 de gener del 2021. 🗓

La tornada en principi serà en la mateixa modalitat on line i visites individuals presencials amb cita prèvia, a no ser que les recomanacions i normativa canviïn. 📍

Us anirem informant! 📩

Dir-vos que si teniu qualsevol consulta urgent durant aquestes dates de vacances, mantindrem el telèfon 690 680 632 📞 i el mail espaisfamiliars@gmail.com actius 📥

Us desitjem unes Bones Festes i recomanar-vos que us cuideu molt!!
🥰🥰🥰

Links amb contes recomanables

Hola, famílies!

Avui us portem alguns links amb contes recomanables per les vostres filles i fills, segur que us poden servir d’idea per algún regalet per aquests dies.

https://www.criarconsentidocomun.com/cuentos-para-regalar/

www.instagram.com/p/CI8vNdpFcAb/

https://www.bubok.es/libros/251518/Que-fan-les-tetes-quan-dormen

Webs i recursos d’interès per a mares embarassades

➡️ SOBRE CRIANÇA I EDUCACIÓ:

https://www.criar.cat/

➡️ PLA DE PART/MINISTERI DE SALUD PUBLICA, POLITICA SOCIAL E IGUALDAD

https://www.mscbs.gob.es/organizacion/sns/planCalidadSNS/pdf/equidad/planPartoNacimiento.pdf

➡️ EXERCICI FÍSIC / CANALSALUT.GENCAT.CAT

https://canalsalut.gencat.cat/web/.content/_A-Z/E/embaras_part_i_postpart/documents/arxius/info-activitat-fisica-embarassades.pdf

➡️ GUIA PER A EMBARASSADES/DEPARTAMENT DE SALUT

https://canalsalut.gencat.cat/web/.content/_A-Z/E/embaras_part_i_postpart/documents/arxius/guia_per_a_embarassades.pdf

➡️ IHAN RECURSOS

https://www.ihan.es/webs/

Estàs embarassada i vols practicar ioga i mindfulness?

Al SOAF (Servei d’orientació i acompanyament familiar) de l’Ajuntament de Badia del Vallès a més t’hi acompanyem amb una IBCLC (Consultora certificada en lactància materna), Educadora de massatge infantil i Doula

Envia’ns un mail a : espaisfamiliars@gmail.com

L’acompanyament en el desenvolupament del llenguatge

Des de les primeres setmanes de vida, els infants interpreten les mirades, els somriures i els rostres de les persones que hi ha al seu voltant i necessiten comunicar-se amb els adults que els envolten, de manera que s’esforcen per reproduir els sons que senten. Aquest esforç o motivació variarà depenent de la gratificació que rebi del seu entorn, dels seus adults o persones de referència. Així doncs el nen o la nena necessita estimulació per iniciar-se en l’aprenentatge de la llengua i aprèn a parlar si està envoltat d’adults que li parlen

Activitats:

• Repetir qualsevol so que el bebè emeti, com vocalitzacions, ploricons, esternuts, etcètera, fent torns amb ell com si s’establís un diàleg entre tots dos.

• Jugar a produir sons consonàntics i col·locar la mà del bebè suaument damunt els òrgans actius de l’adult: llavis, coll, pit…

• Descriure les activitats quotidianes (el bany, el canvi de bolquer, l’alimentació, treure o posar la roba, etcètera) emprant diferents recursos expressius com si fossin històries fantàstiques.

• Ensenyar al menut làmines grans amb dibuixos d’objectes que emeten sons i imitar-los: rellotge, telèfon, moto, cotxe, tren, avió, campana, sirena d’una ambulància…

• Pronunciar de manera clara i entenedora el nom de l’objecte que l’infant vulgui procurant que vegi el moviment dels llavis de l’adult i animant-lo a produir sons per demanar-lo.

• Al llarg de les activitats quotidianes, formular preguntes com ara «Què vols que et doni? On és? Com es diu?», oferint la resposta i tornant a formular la mateixa pregunta.

• Col·locar damunt la taula diferents objectes d’ús habitual, demanar-los d’un en un i felicitar l’infant cada vegada que us el doni.

• Jugar amb els ninos com si emetessin cadenes de vocals: «aaaaa, eeeee, iiiii, ooooo, uuuuu». En altres moments, emetre cadenes de síl·labes: «pa-pa-pa, ma-ma-ma, ba-ba-ba», etcètera.

• Proporcionar-li contes de tota mena (de cartró plastificat, de plàstic, de tela) i revistes. Animar-lo que giri els fulls mentre l’adult anomena els personatges i objectes que hi surten. Celebrar qualsevol intent de so que faci el nen com si hagués anomenat la imatge.

• Cantar cançons molt senzilles i animar-lo a repetir-les junts.

• Demanar-li que assenyali les imatges d’un conte que coneix molt bé mentre se li torna a explicar.

• Gravar els sons que el nen produeix i reproduir-los quan està en silenci.

• Sempre que l’infant assenyali alguna cosa que vulgui (aigua, pa, una joguina…), animar-lo perquè la demani amb sons i procurant que, progressivament, assagi i millori la pronunciació: ha d’escoltar l’adult pronunciar el nom, però no se li han de corregir els intents que faci.

• Jugar amb ell a cridar de diferents maneres el pare, la mare, el seu nino preferit, etcètera: molt alt, baixet, cridant, marcant les síl·labes, allargant els finals…

• Cantar una cançó que conegui repetint una sola síl·laba senzilla: «la-la-la-la». Anar canviant la síl·laba.

• En passejar pel carrer, jugar a On és?: «On és l’arbre? On és el núvol? On és el gos?», etcètera.

• No fer-li creure que entenem el que ens demana quan ho fa amb gestos i preguntar-li «Què vols?», encara que sapigueu què us està demanant. Es tracta d’estimular-lo perquè s’expressi oralment.

• Utilitzar contes d’imatges per descriure els objectes que hi surten i, més tard, proposar-li que ho expliqueu entre tots dos a una altra persona, com ara el pare, la mare, els avis, un nino…

• Explicar, amb l’ajut d’algun dels seus ninos, històries sobre com n’és, d’útil, fer servir el llenguatge per aconseguir el que volem: «I llavors aquest nino tenia molta set, però no sabia dir “Vull aigua” i ningú no sabia que tenia set…».

• Ensenyar-li fotografies de familiars i, a mesura que vagi assenyalant-los, dir-ne el nom. Demanar-li que repeteixi l’activitat ell tot sol.

• Mirar per la finestra de casa i jugar a dir què veieu: cada un ha de dir un element mentre assenyala on és.

• Preparar una capsa amb objectes d’una mateixa família (animals, mitjans de transport, objectes de la cuina…). Mostrar els objectes un per un mentre dieu el nom de cada un i establir una conversa sobre aquests objectes en la qual l’infant elabori espontàniament frases amb aquests noms.

• Aprofitar, quan estigui jugant sol, per preguntar-li a què juga, amb què juga…

• Descriure un objecte conegut de la casa sense anomenar-lo perquè el busqui i el doni a l’adult.

• Demanar-li que col·loqui alguns objectes en un lloc determinat que estigui al seu abast.

• En tornar d’una sortida, demanar-li que expliqui què ha fet, on ha anat, què ha vist, amb qui hi anat…

• Mentre passegeu, compreu al supermercat, etcètera, comentar el recorregut, el que està veient, el que hi ha als prestatges…, demanar-li que fiqui algun producte en una bossa, etcètera.

Maternitat/paternitat i culpa

Què és la culpa?

És una emoció, tristesa, remordiment, lament, angoixa, impotència, frustració, que porta implícit el sentiment d’estar malament en un/a mateix/a.

És aquell dit que ens assenyala, dit sancionador, ple de retrets, que en alguns moments se’ns apareix fruit de la nostra pròpia inflexibilitat alimentada per la nostra educació, cultura, creences.

Pregunta’t: et jutges segons el teu criteri o el d’altres persones?. Cal Revisar el teu sistema de creences!

Circuit: 

1. Fet causal real o imaginari, situacions en les que ens podem trobar: Estic treballant moltes hores, vull fer esport, deixo al meu fill/a a la llar plorant, esclats emocionals, dificultats en la lactància, hàbits o en posar límits…

2. Autovaloració negativa del fet, senyalament, m’acuso i penso:…vas a la teva! has abandonat al teu fill/a, s’ho mereix tot, primer ell i després tu, l’has fet plorar, no en sé, ho he de fer millor.. . Té a veure amb la meva educació, sistema de creences, pors, educació.

3. Emoció displacentera: tristesa, remordiment, lament, angoixa, impotència, frustració.

4. CULPA, malestar en un mateix.

COM COMBATIM LA CULPA??

Canviem culpa per responsabilitat

Responsabilitzat de:

– Identificar les teves emocions agradables o no i validar-les.

– Accepta que ho fas de la millor manera que saps- Valorar opcions i escollir la millor que s’ajusti al teu cas, a les teves necessitats i a les del teu bebè.

– Tractar-te amb respecte i afecte, no et depreciïs.

– Accepta els teus errors i limitacions.

– Demana ajuda.

Aprenem a ser mares i pares quan ho som

Els nostres fills/es no necessiten mares ni pares perfectes, sinó adults autèntics, honestos amb sí mateixes, capaços de mostrar i connectar-se amb la seva vulnerabilitat/debilitat

DONA’T PERMISOS. ÉS LA MILLOR MEDICINA CONTRA LA CULPA

Permís per cometre errors i aprendre d’ells
Permís per crear el meu propi model de maternitat o paternitat
Permís perquè aquest model sigui dinàmic, canviant, … tal com canviem les persones, nens i les circumstàncies i necessitats.
Per ser imperfecte
Per demanar ajuda
Per tractar-me amb amabilitat i respecte
Per mostrar el meu vulnerabilitat
Per posar límits i prioritzar-me
Per ser flexible

Sigue leyendo “Maternitat/paternitat i culpa”

3 de desembre: Dia internacional de les persones amb diversitat funcional

https://youtu.be/eMJ7ECjHl6o

Famílies, us compartim aquesta cançó feta amb molt d’amor per escoltar-la aquest pont, i sempre ❕❕❕

Coincidint, a més a més, que ahir era el DIA INTERNACIONAL DE LES PERSONES AMB DIVERSITAT FUNCIONAL

🥰🥰🥰

Crea tu página web en WordPress.com
Empieza ahora